L'ús del casc s'ha demostrat que no aporta gaire a la seguretat general de la bicicleta. Els països amb lleis d'ús obligatori del casc, o amb alts nivells d'ús de casc, no mostren una reducció de lesions al cap (o lesions en general) en comparació amb països o àrees sense aquestes lleis.

On els carrers i carreteres estan ben dissenyats, anar amb bicicleta és una activitat tan subjectivament segura que la gent se sent amb bicicleta tan còmoda com si circulessin amb cotxe o autobús, o a peu. Una bona infraestructura de qualitat té un efecte molt més gran sobre el nivell d'ús i de seguretat de la bicicleta que no pas qualsevol accessori de protecció personal.

Per contra, en algunes parts del món el medi és tan hostil a la bicicleta que molta gent pot sentir que no hi ha més remei que usar un casc o altres accessoris, fins i tot si només ofereixen una millora de menor importància en la seguretat. Un ús generalitzat del casc és senyal que les autoritats no han dissenyat els carrers per al bon ús de la bicicleta.

L'obligatorietat de l'ús del casc està demostrat que té un impacte negatiu: fa desistir d'usar la bicicleta, així es redueix el benefici social de tenir d'una població més sana, més activa. Ha de ser una elecció de l'individu si s'ha de posar un casc, o qualsevol altre accessori de protecció.

L'efecte d'una bona infraestructura no es pot ignorar: a Holanda (que és el país més segur del món per anar amb bicicleta, amb el grup demogràfic més ampli de gent que va amb bici) també hi ha la menor proporció d'ús de casc. Qualsevol persona que realment es preocupa per la seguretat amb bicicleta hauria de fer campanya per una bona infraestructura abans de res.

A Espanya el casc NO és obligatori per anar amb bicicleta per zones urbanes per a majors de 16 anys, segons el Reglament General de Circulació de la DGT, que afecta tot el territori de l'Estat.