Les persones que ja tenen prou confiança per circular entre el trànsit motor poden trobar que els carrils bus són un entorn adequat per on rodar. De fet, per a aquestes persones, els carrils bus poden oferir molts avantatges respecte a un carril de circulació general.

Però per a la gran majoria de gent que no encaixen en aquest restringit perfil demogràfic, compartir espai amb vehicles grans com autobusos no resulta gens atractiu. A més, per la seva grandària i massa, els autobusos també són un perill real per a les persones que amb amb bicicleta.

D'altra banda, el ritme de parades i arrencades dels autobusos no és compatible amb la velocitat regular de les bicicletes, que es tradueix en una situació de "fer-se la guitza", on la persona amb bicicleta avança l'autobús a les parades, i l'autobús tracta de superar la bicicleta entre parades. En altres paraules, els autobusos i les bicicletes s'alenteixen els uns a les altres. Si prou gent decideix anar amb bicicleta (com desitjaríem) i ho fan pels carrils bus, el sistema d'autobusos es tornaria inviable, ja que els autobusos s'endarreririen per culpa de massa gent amb bicicleta al seu davant – així que anar amb bicicleta pels carrils bus no és una solució a llarg termini realista perquè tothom que vulgui pugui anar amb bicicleta.

A més, hi ha ciutats i llocs del món, com a Barcelona, on les ordenances municipals i altres normes prohibeixen explícitament circular pels carrils bus a cap altre mena de vehicle que no sigui un transport públic col·lectiu, com les bicicletes.