Portar la bicicleta (potser plegada) al transport públic (bus, metro, trens) és la millor manera de complementar els trajectes allà on no arriba el transport públic. Aquesta és la clau de la intermodalitat, poder arribar més lluny alternant diferents modes de transport (bicicleta, transport públic, caminar).

Als països on la bicicleta es considera un mitjà de transport habitual, les bicicletes tenen espais reservats als vagons. En alguns llocs els autobusos urbans o interurbans fins i tot tenen portabicis al davant o al darrere, per exemple els autobusos interurbans a Suïssa al cantó de Berna. A Barcelona en concret, les bicicletes poden pujar, amb algunes restriccions horàries a les hores puntes, al metro i als trens de rodalies. Les bicicletes plegables no tenen aquestes restriccions, i ben plegades també poden pujar a tots els autobusos públics.

Per altra banda, al transport públic també hi deixem pujar tota mena d'equipatge de totes les mides i altres estris de mobilitat (com cotxets de nens, cadires de rodes, carrets d'anar a comprar, maletes de rodetes), i fins i tot gossos (com al metro de Barcelona), i ningú no en fa escarafalls.